TANCAMENT

Ha segut una experiència irrepetible, el poder conviure i avaluar els progressos d'aquesta població infantil amb discapacitats, he aprés moltes coses, i la més important és prendre consciència reial de què no TOT EL MÓN HA DE FER LES MATEIXES COSES AL MATEIX TEMPS. És a dir hem de respectar les diferències individuals i ser tolerants i pacients.

No es pot fer creixer un arebre estirant-li de les fulles.

LA ATENCIÓN TEMPRANA: UN COMPROMISO CON LA INFANCIA Y SUS FAMILIAS (Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana)

El desarrollo infantil es entendido, en la actualidad, como el resultado de múltiples interacciones de diferentes factores como son los biológicos, psicológicos y los socio-culturales que se desncadenan y se llevan a cabo en el marco de los distintos contextos de vida, entre los que ocupa un lugar primordia e imprescindible la familia.
La atención temprana ha podido beneficiarse de las aportaciones que, desde los diferentes campos del saber y desde distintos marcos explicativos, han ampliado el conocimiento de lo que es un bebé y de lo que éste necesita para desarrollarse.
Desde una perspectiva interdisciplinar que asegura distintas miradas y sensibilidades, el libro pretende ofrecer un acercamiento a la concepción y práctica de la atención temprana, centrada en la familia como motor de desarrollo, que incorpore tanto cuestiones relativas a sus fundamentos, organización e intervención como los nuevos retos derivados de los avances de las ciencias y de la investigación.

ATENCIÓN TEMPRANA

¿Qué es la Atención Temprana? Según el Libro Blanco de Atención Temprana, la Atención Temprana se define como “el conjunto de intervenciones, dirigidas a la población infantil de 0-6 años, a la familia y al entorno, que tienen por objetivo dar respuesta lo más pronto posible a las necesidades transitorias o permanentes que presentan los niños con trastornos en su desarrollo o que tienen el riesgo de padecerlos. Estas intervenciones, que deben considerar la globalidad del niño, han de ser planificadas por un equipo de profesionales de orientación interdisciplinar o transdisciplinar”.

ABANS DE LES VACANCES DE NADAL

Els casos que portem, van avançant ràpid a excepció d'un, el nen que pateix autisme, fa ja unes quantes sessions que hi fa molt complicada la feina amb ell, està molt actiu, no és capaç d'estar massa temps assegut i es passa l'hora amagat baix de la taula de manera que dificulta molt els progressos i fa complicada la funcionalitat de la sessió.
Vam començar amb els signes perquè tinguès un vocabulari bàsic per poder-se comunicar, però ens vam adonar que emitia diferents fonemes i podriem treballar envers això, amb útils que el motiven (chocolata, galetes, fotografies de la familia...) d'intenta que nomeni, i encara que sí ho fa, després de molts mesos, necessita el peu fonetic per part de l'adult per nomentar allò que vol.
Ja assenyala i demana (Dame), però no hem avançat massa a partir d'aquí. Els pares han pegat a la porta de la nevera fotografies amb els aliments, de manera que el nen pot assenyalar el que li apeteix en cada moment.

MATRIU DAFO

MATRIU DAFO	FORTALESES	DEBILITATS
ANÀLISI INTERN	-    Centre amb gran quantitat de professionals i atenció personalitzada. -    Cobertura de totes les necessitats dels nens a nivell logopèdic, fisioterapèutic, psicopedagògic i psicològic. -    Recepció de nens amb múltiples discapacitats i per la qual cosa, varietat d’experiències que augmenten els coneixements dels terapeutes. -    Material actualitzat i múltiple. -    Sales preparades i correctament il´luminades i amb ventilació correcta. -    Porfessionals amb anys d’experiència i coordinats. -    Amplitud d’horari, amb possibilitat d’adequar-lo a les necessitats de cada alumne. -    Entrevista mensual amb els pares i coordinació d’esforços i objectius. -    Possibilitats de realitzar cursos d’educació infantil a l’escola de pares. -    Coordinació del centre amb les escoles d’ensenyament ordinari si hi ha necessitat. -    Associació amb entitats de col.laboradores, com universitats, caixes d’estalvis... -    Des de l’Hospital General d’Alacant li deriven els pacients des del naixement. -    Té sucursals en poblacions properes.	-    Professionals amb horari molt ampli i dificultat per coordinar-se la vida laboral i familiar. Augment de les baixes laborals i canvi de terapeuta per als nens amb freqüència. -    Material poc esterilitzat i mal organitzat. -    Armaris i mobiliari de mala qualitat que dificulta l’organització del material. -    Sols disposa d’un ascensor per a pujar i baixar de les consultes d’estimulació temprana i són moltes plantes, aleshores les sessions es queden reduides a 40 minuts. -    Les terapeutes que realitzen les baixes són molt joves i amb poca experiència. -    Els casos de nens que noes tan subvencionats, no continuen i donen mala premsa a l’associació perquè el preu és molt elevat.
MATRIU DAFO	AMENACES	OPORTUNITATS
ANÀLISI EXTERN	-    Hi ha ja almenys una associació que està començant a fer-li competència. -    Poca atenció als pares per part dels professionals fa que hi haja certa desconfiança general. -    Preu elevat (més que la competència) per a nens que no tenen subvenció -    La carència de discreció a l’hora de treballar genera desconfiança entre les families. -    S’han generat queixes a nivell extern per part dels pares que no tenen subvenció, motivades per la poca informació i tardia, envers la sol.licitud de les ajudes.	-    Continu augmentant el nombre de nens que es deriven a aquesta associació, perquè augmenten els parts múltiples i per tant la prematuritat. -    Aparició en diversos mitjans de comunicació. -    Augment d’entitats que la subvencionen. -    L’Ajuntament d’Alacant està en tràmits per prestar-li unes instal.lacions a Sant Vicent i començar a actuar des d’allí també.

Continuem amb els casos

Portem ja diverses setmanes treballant amb els 4 casos el pla d'intervenció i posant en marxa les activitats que permetran la consecució dels diferents objectius marcats per aquest curs 2010/2011.

CAS 4/ PRIMERES SESSIONS

L'últim cas és el de A.M. És un nen que té cert retràs maduratiu i compta amb l'edat de 4 anys i mig. Després d'avaluar-lo i fer-li el diagnòstic (s'han vist unes pinzellades d'asperger), hem confeccionat un pla d'atenció. Té certes habilitats en quant a memòria, però a la vegada trobem carències a l'hora d'alteracions en el patrons de comunicació no verbal, inflexibilitat cognitiva, dificultats per a l'abstracció de conceptes, interpretació literal del llenguage i de les situacions, dificultats en les funcions executives...

CAS 3/ PRIMERES SESSIONS

El tercer cas que ocupa el meu practicum és una nena A.L. que ve al centre amb una peràlisi cerebral, que li afecta mínimament al llenguatge, a la coordinació i és la causa del seu desfase curricular. Dues dies a la setmana rep l'atenció de la psicopedagoga del centre i es posa en marxa d'aquesta manera el pla d'intervenció que prèviament s'ha dissenyat per a ella. Hem posat en coordinació el centre, la familia i l'escola.

CAS 2/ PRIMERES SESSIONS

En aquest cas, parlem d'un nen J.G. que arriba al centre amb 4 anys d'edat i un informe del centre escolar que el diagnostica com TEA. Després de mantenir una entrevista amb els pares i el centre escolar, se li passa el protocol d'autisme i es fa el pla d'intervenció. J. és un nen sense parla, que es comunica mitjançant gestos, té cert contacte visual i és poc tolerant quan la situació no marxa com ell pensa que ha de fer-ho. Hi ha moments en els que no es pot treballar amb ell perquè s'amaga baix la taula, es tapa els oidos i es posa una mica agressiu si intentes mantenir un contacte físic amb ell per motivar-lo a que surta i inicie alguna activitat.
Els primers intents de cada sessió són perquè surti algún fonema i pugui comunicar-se almenys amb 8/10 paraules més utilitzades al sseu entorn. Després passem a treballar amb ell altres aspectes relacionats amb la concentració, la coordinació fina, la comunicació i les habilitats social.

CAS 1/ PRIMERES SESSIONS

Desenvolupem les primeres sessions del cas 1:

A.H. és una nena de poc més d'un any que arriba al centre per dos motius fonamentals. El primer és que la nena és síndrome de down, el segon és que compta amb una gran prematuritat.
Se li passa una escala de desenvolupament (Brunet-Lezine) i a partir d'aquí, es comença a elaborar un pla d'intervenció amb la menuda.
La nena vindrà al centre dues vegades setmanals i treballarem aspectes de diferents àrees (perceptiva, social, motriz y del lenguaje).

AVALUACIÓ, DIAGNÒSTIC I INTERVENCIÓ: ATENCIÓ TEMPRANA

     El dia a dia en educació, gira entorn a una realitat molt heterogènia, on els docents, les famílies i la societat en general, s’han d’adaptar als diferents ritmes, característiques i potencials de cada nen. És clar que la diversitat és una de les singularitats principals de qualsevol societat, però en el cas dels col.lectius socials de nens amb diferents problemes o amb riscos de patir-los, aquesta diferència és molt més plausible i al temps, dificulta la correcta inserció a la vida laboral, educativa, familiar i social. Per tot açò, la meva proposta d’aprenentatge, passa per treballar amb aquests nens d’una manera preventiva, precoç, i rigorosa.

La prevenció és el conjunt de mesures encaminades a impedir que es desenvolupen deficiències físiques, mentals o sensorials; o a impedir que les deficiències, quan ja s’ha produït, tinguin majors conseqüències. Per la qual cosa, aquest punt trobo que és fonamental en l’àmbit pel que treballem. Si a açò li sumem la precocitat, donat que és de vital importància tractar el problema amb la major celeritat possible, recolzant-nos en la més que coneguda capacitat d’adaptar-se i aprendre dels més menuts, és a dir aprofitant al màxim la infantesa.