lunes, 13 de diciembre de 2010

TANCAMENT

Ha segut una experiència irrepetible, el poder conviure i avaluar els progressos d'aquesta població infantil amb discapacitats, he aprés moltes coses, i la més important és prendre consciència reial de què no TOT EL MÓN HA DE FER LES MATEIXES COSES AL MATEIX TEMPS. És a dir hem de respectar les diferències individuals i ser tolerants i pacients.

No es pot fer creixer un arebre estirant-li de les fulles.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

LA ATENCIÓN TEMPRANA: UN COMPROMISO CON LA INFANCIA Y SUS FAMILIAS (Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana)

El desarrollo infantil es entendido, en la actualidad, como el resultado de múltiples interacciones de diferentes factores como son los biológicos, psicológicos y los socio-culturales que se desncadenan y se llevan a cabo en el marco de los distintos contextos de vida, entre los que ocupa un lugar primordia e imprescindible la familia.
La atención temprana ha podido beneficiarse de las aportaciones que, desde los diferentes campos del saber y desde distintos marcos explicativos, han ampliado el conocimiento de lo que es un bebé y de lo que éste necesita para desarrollarse.
Desde una perspectiva interdisciplinar que asegura distintas miradas y sensibilidades, el libro pretende ofrecer un acercamiento a la concepción y práctica de la atención temprana, centrada en la familia como motor de desarrollo, que incorpore tanto cuestiones relativas a sus fundamentos, organización e intervención como los nuevos retos derivados de los avances de las ciencias y de la investigación.

ATENCIÓN TEMPRANA

¿Qué es la Atención Temprana? Según el Libro Blanco de Atención Temprana, la Atención Temprana se define como “el conjunto de intervenciones, dirigidas a la población infantil de 0-6 años, a la familia y al entorno, que tienen por objetivo dar respuesta lo más pronto posible a las necesidades transitorias o permanentes que presentan los niños con trastornos en su desarrollo o que tienen el riesgo de padecerlos. Estas intervenciones, que deben considerar la globalidad del niño, han de ser planificadas por un equipo de profesionales de orientación interdisciplinar o transdisciplinar”.

lunes, 6 de diciembre de 2010

ABANS DE LES VACANCES DE NADAL

Els casos que portem, van avançant ràpid a excepció d'un, el nen que pateix autisme, fa ja unes quantes sessions que hi fa molt complicada la feina amb ell, està molt actiu, no és capaç d'estar massa temps assegut i es passa l'hora amagat baix de la taula de manera que dificulta molt els progressos i fa complicada la funcionalitat de la sessió.
Vam començar amb els signes perquè tinguès un vocabulari bàsic per poder-se comunicar, però ens vam adonar que emitia diferents fonemes i podriem treballar envers això, amb útils que el motiven (chocolata, galetes, fotografies de la familia...) d'intenta que nomeni, i encara que sí ho fa, després de molts mesos, necessita el peu fonetic per part de l'adult per nomentar allò que vol.
Ja assenyala i demana (Dame), però no hem avançat massa a partir d'aquí. Els pares han pegat a la porta de la nevera fotografies amb els aliments, de manera que el nen pot assenyalar el que li apeteix en cada moment.

lunes, 15 de noviembre de 2010

MATRIU DAFO

MATRIU DAFO
FORTALESES
 DEBILITATS















ANÀLISI INTERN


-    Centre amb gran quantitat de professionals i atenció personalitzada.
-    Cobertura de totes les necessitats dels nens a nivell logopèdic, fisioterapèutic, psicopedagògic i psicològic.
-    Recepció de nens amb múltiples discapacitats i per la qual cosa, varietat d’experiències que augmenten els coneixements dels terapeutes.
-    Material actualitzat i múltiple.
-    Sales preparades i correctament il´luminades i amb ventilació correcta.
-    Porfessionals amb anys d’experiència i coordinats.
-    Amplitud d’horari, amb possibilitat d’adequar-lo a les necessitats de cada alumne.
-    Entrevista mensual amb els pares i coordinació d’esforços i objectius.
-    Possibilitats de realitzar cursos d’educació infantil a l’escola de pares.
-    Coordinació del centre amb les escoles d’ensenyament ordinari si hi ha necessitat.
-    Associació amb entitats de col.laboradores, com universitats, caixes d’estalvis...
-    Des de l’Hospital General d’Alacant li deriven els pacients des del naixement.
-    Té sucursals en poblacions properes.







-    Professionals amb horari molt ampli i dificultat per coordinar-se la vida laboral i familiar. Augment de les baixes laborals i canvi de terapeuta per als nens amb freqüència.
-    Material poc esterilitzat i mal organitzat.
-    Armaris i mobiliari de mala qualitat que dificulta l’organització del material.
-    Sols disposa d’un ascensor per a pujar i baixar de les consultes d’estimulació temprana i són moltes plantes, aleshores les sessions es queden reduides a 40 minuts.
-    Les terapeutes que realitzen les baixes són molt joves i amb poca experiència.
-    Els casos de nens que noes tan subvencionats, no continuen i donen mala premsa a l’associació perquè el preu és molt elevat.

MATRIU DAFO
AMENACES
OPORTUNITATS









ANÀLISI EXTERN

-    Hi ha ja almenys una associació que està començant a fer-li competència.
-    Poca atenció als pares per part dels professionals fa que hi haja certa desconfiança general.
-    Preu elevat (més que la competència) per a nens que no tenen subvenció
-    La carència de discreció a l’hora de treballar genera desconfiança entre les families.
-    S’han generat queixes a nivell extern per part dels pares que no tenen subvenció, motivades per la poca informació i tardia, envers la sol.licitud de les ajudes.





-    Continu augmentant el nombre de nens que es deriven a aquesta associació, perquè augmenten els parts múltiples i per tant la prematuritat.
-    Aparició en diversos mitjans de comunicació.
-    Augment d’entitats que la subvencionen.
-    L’Ajuntament d’Alacant està en tràmits per prestar-li unes instal.lacions a Sant Vicent i començar a actuar des d’allí també.


miércoles, 10 de noviembre de 2010

Continuem amb els casos

Portem ja diverses setmanes treballant amb els 4 casos el pla d'intervenció i posant en marxa les activitats que permetran la consecució dels diferents objectius marcats per aquest curs 2010/2011.

CAS 4/ PRIMERES SESSIONS

L'últim cas és el de A.M. És un nen que té cert retràs maduratiu i compta amb l'edat de 4 anys i mig. Després d'avaluar-lo i fer-li el diagnòstic (s'han vist unes pinzellades d'asperger), hem confeccionat un pla d'atenció. Té certes habilitats en quant a memòria, però a la vegada trobem carències a l'hora d'alteracions en el patrons de comunicació no verbal, inflexibilitat cognitiva, dificultats per a l'abstracció de conceptes, interpretació literal del llenguage i de les situacions, dificultats en les funcions executives...